Hi ha qui col·lecciona segells i hi ha qui col·lecciona records, propis i aliens. Aquest llibre és una mirada al passat sense nostàlgia, una teranyina de memòries que atrapa un món que ja no existeix. És la tristor de la postguerra i l’estraperlo, l’alegria de les roselles esquitxant de primavera el paisatge d’una infància rural. És un viatge en el temps. Un retorn. És néixer a la fi del món, el poble encerclat per un horitzó de serres blaves on s’acabava la carretera. Non plus ultra. Teniu a les mans un recull d’articles escrits amb una excel·lència captivadora, amb una soltesa sàvia, i amb mirada al passat personal i col·lectiu.

Anna Sàez encaixa retalls de vides en el llibre Batre records. És un passeig esplèndid per la memòria d’un poble, d’una època i d’una gent que ens ha precedit. | Eva Piquer al suplement Ara Llegim

 

---

 

ANNA SÀEZ MATEU

La Granja d’Escarp (1969). Soc periodista. Més o menys. Vaig estudiar filologia convençuda, però aquest ofici de bojos em va atrapar. M’agrada explicar històries. Algunes han guanyat premis com el Pica d’Estats de la Diputació de Lleida, el Mila d’igualtat de gènere de la Paeria o el Tasis Torrent de la Diputació de Barcelona, entre d’altres. També he publicat uns quants llibres i m’he atrevit amb algun conte. Des del 2012 tinc una finestra a la contraportada del diari Segre des d’on miro pel retrovisor del cotxe que no sé conduir; potser per això em deixo portar. Molts megues de memòria al disc dur. Millor, vull batre records. La pàtria és la memòria.